“El Celler de la Marina”, un comerç de Gata de Gorgos que és producte del projecte del seu propietari, el Santi, que un bon dia va decidir llençar-se al mercat amb una tenda a mig camí
entre les de poble de
tota la vida i les
modernes
i actuals tendes gourmet.
El celler és conegut com el lloc on
s’elabora i es guarda el vi però en molts pobles de per ací el celler també és
el rebost de la casa, un lloc fresc i resguardat de la llum que servia per
emmagatzemar i conservar aliments com ara l’oli, el pa o els embotits.
A casa la nostra àvia el celler
estava situat al buit de l’escala, tancat amb una porteta de fusta tosca. Del
sostre de forma arquejada per l’escala, penjava una pereta de “llum vella” (de 125 W) que
il·luminava el seu interior amb una claror tènue i càlida que ens feia sentir a
casa. Tot just quan arribàvem de l’escola corríem fins allà per recobrar forces
amb el berenar i obríem la porta com un llamp. En aquell precís moment, inhalàvem
ben fort i ens venia aquell flaire de l’olor del pebre-roig, mesclat amb la flagrant essència de la
bufa que penjava de
la carnissera i de
l’aroma del pa que restava amagat sota la tapa de la gran gerra... Encara ara ens
sembla estar olent el record d’aquella infantesa.
És precisament aquest record, potser,
el que ens empentà a conèixer “El Celler de la Marina”, un comerç que es troba
a Gata i que és el projecte fet realitat del Santi, un home dedicat a la terra
per professió i per devoció ―i molt més en els temps que corren per a l’agricultura
tradicional― i que un bon dia va decidir llençar-se al mercat amb una tenda a
mig camí entre les de poble de tota la vida i les modernes i actuals tendes
gourmet.
El primer que crida la nostra atenció
és la localització, es tracta d’una casa tradicional de poble molt ben
conservada. A l’entrada, a mà esquerra, està l’habitació que totes aquestes
construccions tenien i que hui en dia alberga una gran mostra de barrets, fabricats
per una empresa del poble que encara treballa de forma artesanal. El sòl de la porxada principal de la
vivenda és l’original, amb taulells
hidràulics de finals del segle XIX que formen un mosaic multicolor que
s’endinsa com una catifa fins al fons de la casa, i on es troba el gruix de la
tenda. Allí podrem trobar vins, licors, olis, vinagres, sabons i molts
productes més que comparteixen un mateix tret, tots ells són de ben a prop de
casa i estan fets seguint la fabricació tradicional. De sobte la nostra mirada,
un poc tafanera, s’atura en una botella de vi amb un nom ben evocador, 7
cèntims i mig. Quan li preguntem al Santi sobre el producte ens conta una
història entranyable d’una colla d’amics que tots els anys s’ajunten per a fer
la verema i embotellar i fabricar el seu propi vi.
La tenda continua fins arribar a una
altra estança del que un dia fou la casa: la cuina, on encara podem observar el
pou i el safareig
original, tot envoltat d’un altre bon assortiment de productes.
Just a continuació s’obri el corral o
pati, els seus murs estan coberts de fotografies de les vinyes que el mateix
propietari cultiva, amb ceps de la varietat moscatell. Els singlots que d’allí
en trau els utilitza per auto-abastir el seu comerç, bé en forma de pansa o bé
en forma de mistela, que tal com ens revela el Santi és el líquid que conté
l’essència del Celler. El centre d’aquest espai està ocupat per barrils de
fusta, que actuen com a tauletes improvisades per a fer les cates i
esdeveniments que el mateix propietari organitza.
Una tenda ben curiosa que ens permet
descobrir dues vessants de la comarca. D’una banda, l’arquitectura tradicional
dels nostres pobles, i d’altra, els productes de la terra.
Nosaltres per hui pleguem veles, amb
una botella baix del braç de vi blanc Casta Diva, de la localitat pròxima de
Parcent, amb la que regarem alguna ració de peix o marisc. I amb una altra de
mistela, marca de la casa, que promet esdevindre en l’acompanyant ideal de la
tertúlia per a després del sopar.
Esperem que vos vinga de gust.
